Aristòtil
"Que no es tracta d'una ciència productiva és quelcom ja evident en els primers filòsofs. Perquè els homes comencen i començaren sempre a filosofar moguts per l'admiració: primerament admirads davant els fenòmens sorprenents més comuns; després avançant de mica en mica i en plantejar-se problemes més amplis, com és ara els canvis de la Lluna, del Sol i de les estrelles i la generació de l'univers. Ara bé, qui es planteja un problema o s'admira reconeix la seva ignorància. (Per això els qui estimen els mites són en certa mesura filòsofs, car el mite és una combinació d'elements meravellosos.) Si filosofaren, doncs, per fugir de la ignorància, és ben clar que cercaven el saber amb vista al coneixement, i no pas per cap utilitat"
Conclusió
Els homes començen a filosofar primer admirant els fenòmens sorprenents i es planteja problemas llavorns reconeixen la ignorància per fugir de la ignorància creaven el saber amb vista al coneixement , i no pas per cap utilitat.
Bertrand Rusell
"La filosofia(...) és quelcom d'intermedi entre la teologia i la ciència. Igual que la teologia, consisteix en especulancions sobre matèries en relació a les quals encara no ha estat possible d'atènyer un coneixement definit; però, tal com la ciència, apel·la a la raó humana i no a l'autoritat, tant la tradicional com la de la revelació. (...) Entre la teologia i la ciència, existeix una terra de ningú, exposada als atacs de tots dos bàndols: aquesta terra de ningú és la filosofia.
Conclusió
Aquest filosof diu que la filosofia esta entre la teologia i la ciència , per què allà existeix una terra de ningú, exposada als atacs de tots dos bàndols: aquesta terra de ningu es la filosofia.
