miércoles, 19 de octubre de 2011

Activitat 35: El Demiurg de Platò


Aquest fragment del filòsof Platò ens vol afirmar que el Demiürg ordena el cosmos, per tant utilitza com a primer món el intel·ligible de les idees i li dona forma amb el món sensible que es món de les coses per tant un sense altre no fan res. El Demiürg presenta allò que es bo, i la causa mes perfecta que existeix. Platò afirma que tot neix a partir d'una causa per tant es impossible que alguna cosa existeixe sense una causa. Com a conclusió podríem dir que tot s'ha creat gràcies a el mon intel·ligible amb un reflex del mon sensible per tant el nostre univers es una imatge del món intel·ligible.

Activitat 31: Empèdocles i Anaxàgores





Aquests dos filòsofs intenten explicar la com es formen la matèria. Per una part tenim a Empèdocles que aquest es mou sobre la teoria de que la matèria esta formada per l'unió de 4 compostos que son l'aire, l'aigua, el foc i el terra si aquests estan junts neix la matèria i si un d'aquests compostos es separa dels altres aquesta matèria dirà que esta morta. I el que dona moviment a aquests compostos és l'amor i l'odi.





I per altra banda trobem a Anaxàgores que ell creu que tot es crea a partir d'unes llavors anomenades homeomeries que aquestes son les que creen la materia, amb l'ajut del "noüs" que aquest es el que li dona moviment a aquestes llavors. Per tant s'assembla a Empèdocles que necesita el "noüs per donar-li moviment encara que Empèdocles el que necesita per donar-li mobilitat és l'amor i l'odi.

L’arkhé per Empèdocles i Anaxàgores és etern i aquest podríem dir que té una certa semblança amb l'ésser de Parmènides.

martes, 18 de octubre de 2011

Activitat 33: El mite de la caverna


En el Llibre VII de la República, Plató ens presenta el mite de la caverna. El mite de la caverna descriu a uns homes que des de nens van ser encadenats per viure en el fons d'una cova, donantl'esquena a l'entrada de la cova. Lligats de cara a la paret, la seva visió està limitada i per tant l'únic que veuen és la paret de la caverna sobre la qual es reflecteixen models o estàtuesd'animals i objectes que passen davant d'una gran foguera. Ambl'ajuda d'un home superior un dels homes fuig, el camí a la sortida és difícil però finalment surt a la llum del dia, la llum hoenlluernava, li produïa ceguesa momentània i dolor, va esperar que fos de nit per anar acostumant a la tènue llum que reflectia la lluna, d
esprés la llum del dia a l'alba i, finalment va poderadaptar-se a la llum del sol. Llavors es va adonar, que haviaviscut enganyat tota la seva vida, amb les imatges reflectides en el fons de la cova, torna a la caverna dient que les úniques cosesque han vist fins a aquest moment són ombres i aparences i que el món real els espera a l'exterior, el prenen per boig i esresignen a creure en una altra realitat, ells només creuen en la realitat de les ombres que es reflecteixen en el fons de la caverna.

Plató a través del mite de la caverna ens intenta construir un model explicatiu de la condició humana: Plató explica "el món de les idees" i com es pot arribar a ell, per comprovar que tot el que veien només era un reflex de la veritable realitat. El món d'ombres de la caverna simbolitza per Plató el món físic de les aparences, és a dir el món sensible, en el món sensible captaria únicament, les ombres de la veritable i perfecta realitat, que està en un altre món, invisible a la nostra percepció sensible.

martes, 11 de octubre de 2011

Activitat 34: La tesi de Gòrgies de Leontinos


Aquesta tesi de Gòrgies explica que no existeix i això ho diu basant-se en que no podem justificar aquesta existència de ninguna de les maneres, un dels altres pensaments d'aquest filosof es que tot allo que és es podría dir que tampoc existeix per tant allò que no es tampoc existirà. Per altra banda podriem dir que lo etern es infinit i mai s'arriba al infinit per tant això tampoc existeix. En conclusió direm que Gòrgies afirma que res existeix perquè tot bè d'un altre cosa y per tant allò es infinit mai arribara a existir, una cosa deriva de l'altre.

sábado, 1 de octubre de 2011

Activitat 32: Un paisatge de paraules

Naturalesa: L'home sempre ha intentat dominar la naturalesa, però aquest fet és impossible ja que la naturalesa es desenvolupa ella mateixa, sense factors externs. De tots els efectes que ens repercuteixen en som totalment independents ja que no els podem canviar, com per exemple: les temperatures, la pluja, etc.

Llei: La naturalesa ens dóna vida, però sobrevivim gràcies a les lleis. Mitjançant aquestes, l'home busca trobar un estat d'equilibri i harmonia.

Tècnica: Com que som independents a la natura i no la podem modificar al nostre gust, els humans vem inventar una sèrie de productes i artefactes per tal de satisfer les nostres necessitats.
Aquests objectes no estàven determinats per lleis però estàven sotmesos a la voluntat del seu creador.

Ciutat: La ciutat no era només el lloc on vivien els homes, sinó que també era com un espai en el qual els éssers humans podien relacionar-se i conviure en plena harmonia i equilibri.

Llenguatge, raó i pensament: El llenguatge és indispensable en aquesta època, ja que és necessari per a la comunitat humana.
El lógos el podem arribar a sentir però no veure. Veiem homes que parlen ja que tenen boca i llengua i poden articular sons i paraules, però el significat d'aquestes és algo molt més complex ja que diuen que aquest procedeix del nostre interior, que allà és on es forma i es consolida, de tal manera que som i actuem segons el que diem i que la nostra credibilitat dependrà si actuem segons les nostres paraules o no.

Educació:Per poder parlar d'educació primer hem de parlar dels valors tradicionals ja que a los noves generacions se les ensenyarà a partir d'aquests. Els homes d'aquella època actuaven segons el bé, la justícia, la veritat, la llei, etc, i utilitzaven el llenguatge per tal de manifestar aquests valors, ja que s'arriba a l'interior d'una persona mitjançant el diàleg.

Veritat: Inicialment la veritat estava relacionada amb el poder ja que era el valor al qual li donàven més importància, però amb els sofistes, la veritat passa a estar relacionada amb el llenguatge, ja que té a veure amb allò que afirmem o neguem. La veritat es manifesta en la forma en la que la utilitzem, però en definitiva, aquesta quedarà lligada a la demostració, ja que l'home buscarà la manera de provar-la i argumentar-la.