Activitat 40: Teoria Hil·lemòrfica d'Aristòtil

Aquest fragment pertany a l'obra de "Metafísica" d'Aristotil. En la cual presenta la substancia com allò que existeix per si mateix i que per tant es subjecte de tot. Aquesta substància esta formada per matèria i forma, i aquests dos estan units sempre i l'únic que els pot unir és la raó. Després hi ha un tercer subjecte que aquest es la unió entre la forma i la matéria que a això anomena Aristòtil l'hil·lemorfisme. Aquesta teoria l'aplica Aristòtil a una estatua de bronze, on s'identifica clarament el que es matèria i el que és la forma.

Activitat 39: La temprança en la societat

Aquest fragment XVI pertany al IV llibre de la "República" de Plató. En aquest fragment fa una relació entre las parts de l'ànima i els estaments d'una societat per tant igual que la relació de anima i virtuts els governants són la part racional de l'ànima, els artesans la part concupiscible i els guerrers a la part irascible. Per a Platò el valor mes important es la temprança, aquest el podem trobar a tota la ciutat. Però tota societat necesita la part racional per tant de tenir una societat en ordre. La temprança ésl'harmonia i en el cas de que algú no compleixi la seva tasca per arribar a un estat ideal, és trenca aquesta harmonia i no es forma un estat ideal.

Activitat 38: Les parts de l'ànima i la seva relació amb l'estat

Aquest fragment XVI pertany al llibre IV de la República de Plató. Aquest el que intenta es ralcionar les parts de l'ànima amb la virtud per tant a cada part li asigna una virtud. La finalitat es arribar a la justicia, per tant la societat esta dividida en 3 estaments els guerrers els cuals són els que lluiten per la societat i la defensen aquests tenen la virtud de valentia, per altre part estan els governants que són els filòsofs els que tenen la saviesa per poder arribar a governar aquesta societat i per últim es troben els artesans que son els que satisfan les necessitats de tota la societat amb la virtud de temprança.

Activitat 37: Cràtil, Platò

Aques llibre "Cràtil" del filòsof Platò tracta sobre el coneixement racional, el cual consisteix en el pensament que tenia Platò sobre el coneixement que aquest era que tot coneixement estaba en un estat canviant en tot moment per tant aquest coneixement ja no era el verdader coneixement. Aquesta teoria que plantja Platò es podría comparar amb la teoria d'Heràclit que afirma que tot està sotmès a un canvi en tot moment.

Activitat 36: Ciència (epitisme) i opinió(doxa)

Aquest text pertany a la "República" de Platò. En aquest fragment podem veure l'explicació de la seva teoria del coneixemen a través de la ciéncia i la opinió. Direm que es un filósof aquell que troba la bellesa per tant que està despert, per tant aquest home coneix. Però per altre banda tenim aquell que no es un un filòsof sino un home ignorant perquè no te cap idea de bellesa per tant només pot donar la seva opinió

Els filósofs son els unics que arriben a la veritat ja que ells son els que tenen coneixement de les coses i veuen la bellesa en elles.

Activitat 35: El Demiurg de Platò

Aquest fragment del filòsof Platò ens vol afirmar que el Demiürg ordena el cosmos, per tant utilitza com a primer món el intel·ligible de les idees i li dona forma amb el món sensible que es món de les coses per tant un sense altre no fan res. El Demiürg presenta allò que es bo, i la causa mes perfecta que existeix. Platò afirma que tot neix a partir d'una causa per tant es impossible que alguna cosa existeixe sense una causa. Com a conclusió podríem dir que tot s'ha creat gràcies a el mon intel·ligible amb un reflex del mon sensible per tant el nostre univers es una imatge del món intel·ligible.

Activitat 31: Empèdocles i Anaxàgores

Aquests dos filòsofs intenten explicar la com es formen la matèria. Per una part tenim a Empèdocles que aquest es mou sobre la teoria de que la matèria esta formada per l'unió de 4 compostos que son l'aire, l'aigua, el foc i el terra si aquests estan junts neix la matèria i si un d'aquests compostos es separa dels altres aquesta matèria dirà que esta morta. I el que dona moviment a aquests compostos és l'amor i l'odi.

I per altra banda trobem a Anaxàgores que ell creu que tot es crea a partir d'unes llavors anomenades homeomeries que aquestes son les que creen la materia, amb l'ajut del "noüs" que aquest es el que li dona moviment a aquestes llavors. Per tant s'assembla a Empèdocles que necesita el "noüs per donar-li moviment encara que Empèdocles el que necesita per donar-li mobilitat és l'amor i l'odi.

L’arkhé per Empèdocles i Anaxàgores és etern i aquest podríem dir que té una certa semblança amb l'ésser de Parmènides.

Activitat 33: El mite de la caverna

En el Llibre VII de la República, Plató ens presenta el mite de la caverna. El mite de la caverna descriu a uns homes que des de nens van ser encadenats per viure en el fons d'una cova, donantl'esquena a l'entrada de la cova. Lligats de cara a la paret, la seva visió està limitada i per tant l'únic que veuen és la paret de la caverna sobre la qual es reflecteixen models o estàtuesd'animals i objectes que passen davant d'una gran foguera. Ambl'ajuda d'un home superior un dels homes fuig, el camí a la sortida és difícil però finalment surt a la llum del dia, la llum hoenlluernava, li produïa ceguesa momentània i dolor, va esperar que fos de nit per anar acostumant a la tènue llum que reflectia la lluna, d
esprés la llum del dia a l'alba i, finalment va poderadaptar-se a la llum del sol. Llavors es va adonar, que haviaviscut enganyat tota la seva vida, amb les imatges reflectides en el fons de la cova, torna a la caverna dient que les úniques cosesque han vist fins a aquest moment són ombres i aparences i que el món real els espera a l'exterior, el prenen per boig i esresignen a creure en una altra realitat, ells només creuen en la realitat de les ombres que es reflecteixen en el fons de la caverna.

Plató a través del mite de la caverna ens intenta construir un model explicatiu de la condició humana: Plató explica "el món de les idees" i com es pot arribar a ell, per comprovar que tot el que veien només era un reflex de la veritable realitat. El món d'ombres de la caverna simbolitza per Plató el món físic de les aparences, és a dir el món sensible, en el món sensible captaria únicament, les ombres de la veritable i perfecta realitat, que està en un altre món, invisible a la nostra percepció sensible.

Activitat 34: La tesi de Gòrgies de Leontinos

Aquesta tesi de Gòrgies explica que no existeix i això ho diu basant-se en que no podem justificar aquesta existència de ninguna de les maneres, un dels altres pensaments d'aquest filosof es que tot allo que és es podría dir que tampoc existeix per tant allò que no es tampoc existirà. Per altra banda podriem dir que lo etern es infinit i mai s'arriba al infinit per tant això tampoc existeix. En conclusió direm que Gòrgies afirma que res existeix perquè tot bè d'un altre cosa y per tant allò es infinit mai arribara a existir, una cosa deriva de l'altre.

Activitat 32: Un paisatge de paraules

Naturalesa: L'home sempre ha intentat dominar la naturalesa, però aquest fet és impossible ja que la naturalesa es desenvolupa ella mateixa, sense factors externs. De tots els efectes que ens repercuteixen en som totalment independents ja que no els podem canviar, com per exemple: les temperatures, la pluja, etc.

Llei: La naturalesa ens dóna vida, però sobrevivim gràcies a les lleis. Mitjançant aquestes, l'home busca trobar un estat d'equilibri i harmonia.

Tècnica: Com que som independents a la natura i no la podem modificar al nostre gust, els humans vem inventar una sèrie de productes i artefactes per tal de satisfer les nostres necessitats.

Aquests objectes no estàven determinats per lleis però estàven sotmesos a la voluntat del seu creador.

Ciutat: La ciutat no era només el lloc on vivien els homes, sinó que també era com un espai en el qual els éssers humans podien relacionar-se i conviure en plena harmonia i equilibri.

Llenguatge, raó i pensament: El llenguatge és indispensable en aquesta època, ja que és necessari per a la comunitat humana.

El lógos el podem arribar a sentir però no veure. Veiem homes que parlen ja que tenen boca i llengua i poden articular sons i paraules, però el significat d'aquestes és algo molt més complex ja que diuen que aquest procedeix del nostre interior, que allà és on es forma i es consolida, de tal manera que som i actuem segons el que diem i que la nostra credibilitat dependrà si actuem segons les nostres paraules o no.

Educació:Per poder parlar d'educació primer hem de parlar dels valors tradicionals ja que a los noves generacions se les ensenyarà a partir d'aquests. Els homes d'aquella època actuaven segons el bé, la justícia, la veritat, la llei, etc, i utilitzaven el llenguatge per tal de manifestar aquests valors, ja que s'arriba a l'interior d'una persona mitjançant el diàleg.

Veritat: Inicialment la veritat estava relacionada amb el poder ja que era el valor al qual li donàven més importància, però amb els sofistes, la veritat passa a estar relacionada amb el llenguatge, ja que té a veure amb allò que afirmem o neguem. La veritat es manifesta en la forma en la que la utilitzem, però en definitiva, aquesta quedarà lligada a la demostració, ja que l'home buscarà la manera de provar-la i argumentar-la.

Activitat 30- Textos d'Heraclit fragments 1,5,6

La teoria d'Heàclit d'Efes es que totes les coses es troben en un canvi continu, però això ell creu que la natura no es immutable, sino que esta permanentment canviant.Com bé ell diu en el seus textos: Als qui entren en els mateixos rius, els corren pel damunt aigües diferents cada vegada", que aquesta afirmació vol dir que tu si et fiques a un riu en un moment determinat al cap d'un minut més tard les aigües que fluiran per allà no seran las mateixes igual que l'ésser humà no es mantindria en el mateix estat , per tant tot canvia.

Activitat 29- Comentari Anaximandre

Aquest text que sorprenentment s'han pogut conservar unes línies dels sus escrits. En aquest text es pot destacar una idea fonamental que d'on ve l'origen de l'ésser humà allà es troba la seva debilitat i destrucció, corresponentment la necessitat.Segons Anaximandre, l'origen i el final de tot es troba a l'àpeiron, és a dir, en una mena de fons abstracte il·limitat, on tot s'origina, on tot s'equilibra i tot desapareix.

Activitat 28 - Mapa dels filósofs en la Grècia antiga

Activitat 27- Pág 206 Dilemas 1-2

DILEMA 1:

-És correcte mentir per protegir a algú ? En el cas que sigui per protegir a algú sí, però en aquet cas no.
Què és abans: protegir un fill perquè no pateixi o que un fill no cometi una injustícia encara que pateixi ? -El fi “aprovar” justifica tots els mitjans ?

-La intenció de la mare d’en Lluís és bona ? Si però li fa un mal al seu fill.

-Podem tenir bones intencions i que les conseqüències d’allò que fem siguin perjudicials? I a la inversa ? I tant que si pot succeir això i moltes vegades a pogut passar que vas amb bones intencions i acabes malament.

-Quines conseqüències pot tenir per a la personalitat d’en Lluís adquirir aquest costum ? No poder arribar a ser autosuficient i agafar aquest hàbit per costum.

-Quines conseqüències pot tenir per a en Lluís que la seva mare el protegeixi sempre ? Que després no pugui viure sense algú que li solucioni els problemas.

-És comparable la conducta d’en Lluís a “copiar en els exàmens” ? Què és millor aprovar amb trampes o suspendre amb trampes ? Suspendre amb trampes ja que et mereixes un suspens per fer trampes.

DILEMA 2:

-L’Alfons ha de canviar de feina i sacrificar el benestar actual de la seva família pel benestar futur de la humanitat ? Per què ? Des de una manera de mirar per la seva família no però per l'humanitat si perquè li dona una ajuda.

-Tenim obligacions amb les generacions futures ? No tenim obligació però si que ens tindria que sortir de vetllar per les nostres generacions futures tinguin un món menys o igual de perjudicat.

-Pot privar-se a un poble dels seus propis mitjans de subsistència ? Per què ?

-Com es pot resoldre el conflicte entre els drets dels pobles a explotar la seva riquesa natural per subsistir i el dret de la humanitat a mantenir els “pulmons” de la terra ? Amb una Organització que reguli els impactes ambientals que es produeixen.

-De qui són responsabilitat els problemes mediambientals ? Dels governs ? Dels individus ? Per què ? Tant dels governs com dels individus perquè ningú fa res per aturar-lo.

-Què hi diria un utilitarista ? Que l'home deixes el treball ja que així i hauria el màxim benefici per al major nombre de persones, és a dir, les nostres generacions futures.

Activitat 26- Epictet

Epictet fou un filòsof grec. Va néixer l'any 55 a Hieràpolis de Frígia(actualment Pamukkale, al sud-oest de Turquia), a uns 6 km. al nord de Laodicea. Va arribar, encara nen, a Roma com esclau del llibert Epafrodit, que també fou esclau de l'emperador Neró. Epafrodit va ser el responsable que Epictet estudiés amb el filòsof estoic Musoni Rufus. Epictet va ser manumès als voltants de l'any 93.

Fou exiliat per l'emperador Domicià amb la resta de filòsofs que residien a Roma. Va establir-se aNicòpolis, al nord-est de Grècia, on va fundar la seva escola. En ella es van formar nombrosos patricis romans, com Flavi Arrià, respectat historiador sota Adrià, que va conservar el text de les ensenyances del seu mestre. La fama d'Epictet va ser gran i segons Orígens, va tenir en vida més respecte del que havia gaudit Plató.

Epictet es va dedicar plenament a l'ensenyament i de la mateixa manera que Sòcrates, no va escriure res. El seu pensament estava basat en les obres dels antics estoics. Sabem que es va aplicar a les tres branques de la filosofia en la tradició de l'Stoa: lògica, física i ètica. Els textos que es conserven són gairebé tots d'ètica.

Activitat 26- Comentari de text " La llibertat interior, font de la felicitat"

Aquest text pertany a un llibre anomenat Manual que l'autor és Epictet.

Com bé diu el títol Epictet defensa la llibertat interior com a font de felicitat, aquesta felicitat és aquella que tenim cada persona a poder decidir per un mateix sobre les qüestions que ens afecten, és a dir, la llibertat de voluntat.

En aquest text destaca dos tipus de maneres de com podem afrontar la vida. Tenim domini d'accions que són nosotres i segons Epictetles accions que no són a les nostres mans tindrien que ser indiferents per a nosaltres ja que l'únic que ens aporten aquestes accions son sentiments de dolor.

I per finalitzar la manera que afirma com s'ha de viure per ser feliços Epictet és deixant-nos emportar per les accions que estan a la nostra disposició.

Activitat 25- Biografia Sèneca

Luci Anneu Sèneca, usualment conegut com a Sèneca o Sèneca el Jove fou un filòsof romà, polític, dramaturg i, en una obra, humorista, de l'edat d'argent de la literatura llatina.

Nascut a Córdova Sèneca fou el segon fill d'Hèlvia i Marc (Luci) Anneu Sèneca, un ric retòric conegut com a Sèneca el vell. El seu germà gran, Luci Juni Gal·lió, fou procònsol a l'Acaia (on segons antics documents cristians es va trobar amb l'apòstol Pau cap al 52). Sèneca fou l'oncle del poeta Lucà, a través del seu germà petit, Marc Anneu Mela.

La tradició diu que va ser un nen malaltís, i que estudià a Roma. Aprengué retòrica, i fou iniciat en la filosofia estoica per Àtal i Sotió. Degut a la seva malaltia s'estigué a Egipte des del 25 al 31 per ser curat.

En tornar, s'establí amb èxit com advocat. Cap a l'any 37 per poc morí, degut a problemes amb l'emperador Calígula, que només li perdonà la vida perquè pensava que la seva mala salut acabaria amb ell. L'any 41, Valèria Messal·lina, esposa de Claudi, convencé el seu marit de desterrar Sèneca a Còrsega acusat d'adulteri amb Júlia Livil·la. Passà aquest exili ocupat en la l'estudi de la natura i la filosofia, i escrigué les Consolacions.

L'any 49, la nova dona de Claudi, Agripina, el cridà a Roma per educar el seu fill, Luci Domici Aenobarb, que esdevindria l'emperador Neró. Després de l'assassinat de Claudi el 54, l'emperadriu assegurà el tron pel seu fill Neró, en comptes del seu fillastre Britànic.

Els seus primers cinc anys, el quinquennium Neronis, Neró governà sàviament sota la influència de Sèneca i del prefecte pretorià, Sext Afrani Burre. Però aquests aviat perderen la influència, i el seu regnat esdevingué tirànic. Amb la mort del prefecte l'any 62, Sèneca es retirà, per poder dedicar-se a estudiar i escriure.

El 65 fou acusat d'implicar-se en un complot per matar l'emperador, la Conspiració de Pisó. Sense cap judici, Neró li ordenà de suïcidar-se.Tàcit ens narra la seva mort. A la seva dona, Pompeia Paulina, que intentà també matar-se, li fou ordenat per Neró de viure.

Avticitat 24- Comentari de texte de "la vida bienaventurada" de Sèneca

Aquest text pertany a Sèneca, amb el títol de la vida bienaventurada. Tracta sobre la manera de viure de les persones i d'afrontar la vida sense deixar-se influenciar per ningú.

I en aquest fragment destaca que l'ésser humà neix amb unes virtut innates, i ningú les pot canviar. Per l'altre banda també defensa que el futur el determina cadascú amb el camins que escolli en la seva vida.

Com a últim a destacar en aquest text es l'ultima frase que diu Sèneca que l'home és artífex de la seva vida, que això vol die que cadascú és propietari de la seva vida i que ningú té poder de la teva pròpia vida.

Activitat 23- Diferència entre Aristòtil i Epicur

Aristòtil va ser un filòsof grec, i el pensament que tenia sobre la felicitat era molt contradictori al de Epicur. El seu pensament era el eudemonisme aquest pensament afirma que per arribar a la felicitat s'ha d'actuar de manera natural. És a dir, amb una part animal(béns físics i materials), una part racional (cultivant la nostra ment) i una part social, que es concretaria en practicar la virtut, que segons Aristòtil se situava en el punt mitjà entre dues passions oposades.Els pensadors d'aquesta teoria deien que sempre no es pot ser plenament feliç.La proposta principal de l'eudemonisme és "el bé és allò que ens fa feliços i la felicitat és l'augment de les nostres forces per a obrar".

Per altre part Epicur defensa l'epicurisme que consisteix en la realització de la vida bona i feliç mitjançantl'administració intel·ligent de plaers i dolors, la ataràxia i els vincles d'amistat entre els seus correligionaris. Aquest plaer no havia de limitar només al cos, com preconitzava l'hedonisme cirenaico,sinó que havia deser també intel·lectual, ja que l'home és un tot. A més, per a Epicurla presència del plaer o felicitat era un sinònim de l'absència de dolor, o de qualsevol tipus d'aflicció: la.fam,la tensió sexual,l'avorriment,etc. Era unequilibri perfecte entre la ment i el cos que proporcionava la serenitat o ataràxia. El plaer pur és el bé suprem,el dolor el mal suprem. Els plaers i sofriments són conseqüènciade la realització o impediment de les ganes.

Activitat 22- Definicions tema 9

-Temperament: conjunt de sentiments i passions que resulta difícil de modificar.

-Virtut: hàbit que predisposa a obrar bé

-Amoral: No tenir sentit moral, és a dir, no saber distingir entre el bé i el mal.

-Consciència moral: És aquella capacitat humana que unes formes de vida o principis són més humanitza dors que uns altres.

-Responsabilitat: És aquella capacitat de l’ésser humà per tenir el coneixement moral per ser amo dels nostres actes.

-Llibertat externa:Aquella que tenim segons on naixem.

-Lliure albir: capacitat dels éssers racionals de poder exercir control sobre les accions.

-Condicionament: És basa en no tenir la llibertat absoluta, però si la suficient per ser responsable dels teus actes.
-Destí: els estoics creien que hi havia una raó primera, una llei que regia l’univers en el qual tot succeïa fatalment.

-Estoïcisme: És la filosofia que defensa que el futur està escrit.

-Principi de causalitat: Tot efecte té una causa i tota causa té un efecte.

-Determinisme genètic: Per part dels corrents sociobiològics que veuen en la dotació genètica de cadascun de nosaltres les causes de totes les nostres actuacions.

-Indeterminisme: Actitud que considera que els fets es donen per atzar.

-Racionalitat econòmica: Tipus de racionalitat que sempre elegeix maximitzant beneficis i minimitzant costos.

-Autonomia moral: Capacitat d’una persona de prendre decisions per un mateix.

-Nivell preconvencional: la persona té per just allò que satisfà els seus interessos. Es respecten les normes només per les conseqüències que pot comportar vulnerar-les.

-Nivell convencional: la persona considera just allò que concorda amb les lleis pròpies de la societat, i se sent membre d’una comunitat de la qual reconeix i admet les normes, les regles i els principis.

-Nivell postconvencional: La persona distingeix entre les normes de la societat i els principis morals universals, i per tant son autònoms.

-Lògica de l’atenció: Sentit de la compassió i atenció per aquells que necessiten ajuda.