Activitat 21- Canço de llibertat

La libertad-Andres Calamaro
Creo que todos buscamos lo mismo
no sabemos muy bien que es ni donde esta
oímos hablar de la hermana mas hermosa
que se busca y no se puede encontrar
La conocen los que la perdieron
los que la vieron de cerca, irse muy lejos
y los que la volvieron a encontrar
la conocen los presos,
La libertad
Algunos faloperos,
algunos con problemas de dinero,
porque se despiertan soñándola,
algunos que nacieron en el tiempo equivocado,
la libertad
Todos los marginales del fin del mundo,
esclavos de alguna necesidad,
los que sueñan despiertos,
los que no pueden dormir,
la libertad
Algunos tristemente enamorados
pagando todavía el precio del amor
algunos que no pueden esperar,
y no aguantan más la necesidad
Algunos cautivos de eso,
que no saben donde mirar,
tengo algunos hermanos y una hermana muy hermosa,
la libertad
Igual que Norberto, me pregunto muchas veces,
donde esta? y no dejo de pensar,
será solamente una palabra, la hermana hermosa
la libertad.




Aquesta canço et parla directament de la llibertat, d'una manera clara i sencilla diu que no es pot trobar ni buscar que et ve sola i que la poden perdre les persones que van presses com es normal que se senten que li han tret la seva llibertat.

Activitat 20- Teories sobre el cervell i la ment

Teories sobre el cervell i la ment

Activitat 19- Nacionalisme

El nacionalisme es el conjunt d'idees o sentiments que comparteixen una nació. Aquesta ideologia es desarolla en el S.XIX, on entre les diferents nacions hi ha diferents pensaments de la seva propia nació, però això no vol dir que entre les diferents nacions pugi haver una relació i puguin cooperar junts per donar suport a la creença mundial. Un tipus de nacionalisme el podem trobar a Catalunya amb d'independència, ja que una part de la nació vol fer-se independent a Espanya, però com mai s'arriba a un acord no es fa aquest gran pas d'independitzar-se.Aquest seria un exemple de però el nacionalisme no pot ser només d'aquest àmbit sinó es parlaria de qualsevol idea, sentiment que comparteix una mateixa nació.

Jo crec que hi ha una gran relació entre el nacionalisme i la raó perquè tota nació per arriba a unes idees o sentiments sobre la seva propia nació ha de tenir sentiments cap a la seva població.

Activitat 18- Amb quina teoria del cervell i la ment t'identifiques més?

Jo m'identifico amb la teoria de l'hilemorfisme aquesta pertany a les teories dualistes, i esta plantejada per Aristòtil.

Defenso aquesta teoria perquè crec que cos i ànima son totalment inseparables com bé diu aquesta paraula "hilemorfisme" que vol dir mateixa forma, els éssers humans no podríem viure sense ànima ni sense cos, per això d'aquesta manera puc afirmar l'hilmorfisme.

Activitat 17- Definicions Tema 6

-Animal cultural: ésser humà o animal peculiar amb una naturalesa biológica que s’obre a l’ordre cultural: al llenguatge, la técnica, la moral, el dret, l’economia, l’art, la ciencia i la religió.
-Individualisme possessiu: Segons aquesta teoria cada ésser humà és l' únic propietari de la seva persona i les seves capacitats i no deu res a la societat per elles.
-Individualisme altruista: es el contrari a altruista. Es doncs necessari trobar l’equilibri entre un individualisme insolidari, que no respon a la realitat humana, i un col·lectivisme que anul·li la individualitat, perquè tampoc respon al que som.
-Sociabilitat natural: És la teoria dita per Aristòtil que defensa que l’ésser humà és sociable per naturalesa.
-Contractualisme: Teoria que defensa que l’ésser humà no és social per naturalesa, sinó com a fruit d’un pacte per evitar la lluita dels uns contra els altres.
-Estat de natura: Estat inicial en que es troba l’ésser humà.
-Antropologia cultural: Estudi de l’ésser humà des del punt de vista cultural.
-Cultura: Conjunt d’artefactes, valors, actituds, coneixements,... que un determinat grup accepta com a propis.
-Subcultura: Grup de persones amb un conjunt distintiu de comportaments, idees, creences, que les diferència de la cultura dominant de la que formen part.
-Contracultura: Moviment de rebel·lió contra la cultura hegemònica que presenta un projecte de cultura i societats alternatives.
-Nous moviments socials: Intenten trobar un sentit a l’existència per diferents mitjans com ara sortides del nucli familiar, reunions, activitats, xerrades..., i rebutgen el materialisme social.
-Civilització (Huntington): Progrés de la humanitat fins a un estat superior al qual es desitja i s’espera confiadament arribar.
-Etnocentrisme: Analitza les cultures des del punt de vista de la pròpia cultura, que es converteix en la mesura per valorar les altres.
-Racisme: Afirmació de l’existència de races superiors i races inferiors.
-Aporofòbia: Sentiment d’exclusió i d’odi al pobre.
-Multiculturalisme: existències de diferents cultures en un mateix escriptori.
-Interculturalisme: Parteix del respecte a les altres cultures i propugna la trobada entre les diferents cultures en condicions d' igualtat basant-se en el reconeixement de la naturalesa pluralista de la nostra societat, en la comprensió de la complexitat de les relacions interculturals, en el diàleg entre les cultures i en la col·laboració en la recerca de respostes als problemes mundials.
-Relativisme cultural: Proposa analitzar les diverses cultures des dels seus propis valors i no des d’una cultura aliena, i recomana la tolerància cap a les diverses expressions culturals.
-Universalisme: Descobreix uns valors compartits entre les diverses cultures, entre els quals destaca el respecte a les diferències culturals.
-Civilització mundial: Societat fomentada pels mínims morals (el respecte als drets humans, la llibertat, la igualtat i la solidaritat, i l’actitud dialogant).

Activitat 16- Article de Samuel P. Huntington

L '0bra de S.Huntington ens presenta un concepte anomenat "xoc de civilitzacions" d'aquesta obra podem destacar que es centra en les dècades de la guerra freda on van sorgir 3 blocs diferents el capitalista, el comunista, quan el comunisme va ser enderrocat es pensava que l'occidental tingués el paper protagonista, però no va ser així, sinó que havia emergit a un mon plural. Per aquest motiu Huntington es va informar sobre les anomenades civilitzacions emergentistes, que estan ressorgint com la xinesa,l'islàmica,etc. Amb aquest fet es podria provocar en el futur uns enfrontaments d'aquestes civilitzacions amb actuals per posar-se l'una a sobre de les altres, per tant, per evitar-ho hem de saber acceptar totes les cultures alienes, per aconseguir el "xoc de civilitzacions".

En conclusió Huntington proposa de trobar aspectes comuns entre totes les civilitzacions per que no hi hagi cap enfrontament.

Activitat 15- L'aporofòbia

Aques article publicat a l’ABC cultural, de Adela Cortina, podem destacar com l’idea principal d’aquest article és que en el Mediterrani no ens importa ni la religió, no som racistes.Sino que li donem importancia als aspectos físics de les persones, segons la seva aparença exterior. Com be dio el títol aporòfovia vol dir que el pobre es qui molesta no l’estranger, i en aquest concepte podem agefir que l’aparofòbia forma part de l’interculturalisme perquè hi ah diferents cultures en un mateix territori. El tema que presenta aques text és contrari a totes les actituds freqüents davant de les diferents cultures com per exemple l’etnocentrisme que aquesta si te problemas amb les altres cultures no l’importa al pobre sino que li dona mes importancia l’existència de l’extranger.

Activitat 14- Exercici 3 pàgina 133

3. Analitza el contingut de les afirmacions següents(el problema que plantegen i les actituds que expressen) i indica com les valoraria algú que assumís una actitud intercultural.

- Jo et tolero, admito que les coses les entenguis així, però cadascú a casa seva. Relativismo cultural separació entre cultures.

- Els immigrants que viuen al nostre país han d’acceptar totes les postres formes de vida. Ednocentrisme nostra cultura guia de la nostra.

- És normal que apareguin barris aïllats de gitanos, perquè són gent amb uan forma de vida pròpia; no hi veig res de negatiu. Relativismo cultural, separació.

- Com han de tenir feina els immigrants si no en tenim nosaltres! Ednocentrisme, racisme.

- És imposible entendre’s amb els paios! Ednocentrisme, separació.

- Si al seu país no hi estan bé, és culpa seva. Què podem fer-hi nosaltres? Relativisme cultural, fonts de diàleg.

Activitat 13- Exercici 2 pàgina 133.

2. Imagina que treballes en uan empresa que es dedica a fer estudis sociològics i análisis de població, i que t’han demanat que classifiquis els grups següents, indicant si corresponen a uan subcultura, una contracultura o cap de les dues:

- Grup d’immigrants que viuen en un centre d’acollida. Cap

- Grup de skin heads. Contracultura

- Comunitat jueva del Segrià. Subcultura

- Grup d’acció ecologista.Contracultura

- Poblat gitano als afores d’una ciutat. Subcultura

- Casa regional d’Aragó a Tarragona. Cap

- Grups de Baixos Nois, de Yomus, d’Ultrassur… Contracultura

- Associació filatèlica de Taradell. Cap

Activitat 12- La cultura com a manera de viure.

Aquest fragment pertany a l'adaptació d'Ashley Montagu de l'obra Homo sapiens: dos millones de años sobre la Tierra. En aquest text ens dona la explicació del que creu Montagu sobre que es creu que es la cultura, per a ell es la manera de viure d'un poble, com el mitjà que un grup d'éssers humans que ocupen un territori comú ha creat amb les seves idees, institucions, estris, idioma, eines i sentiments.

I afirma que l'home s'educa dins de la seva cultura, i que la cultura s'identifica amb la pròpia vida fins que la cultura no s'imposa a la vida sinó que és un eixamplament de la vida. Amb això es dóna a entendre que hem de respectar la cultura per què sense ella no podríem evolucionar dia a dia, ja que ens aporta conceptes molt essencials per a la vida.

Activitat 11- Quina teoria es mes coherent: la teoria de la sociabilitat o el contatualisme

Primerament podria dir que el contractualisme es la forma mes coherent de les dos ja que com diu el contractualisme l'ésser humà es un animal cultural, és a dir, que es sociable per naturalesa. Que viure en societat es necessari per l'ésser humà.

Però per altre part també està el contractualisme que es totalment oposat a la teoria de la sociabilitat ja que aquest defensa que l'home no es social per naturalesa si no que la sociabilitat es un pacte entre els ésser humans per evitar la lluita els uns contra els altres. Aquesta ideologia es defensada però Hobbes i Rosseau.

Des de el meu punt de vista jo diria que la mes coherent es el contractualisme ja que nosaltres som sociables per què evidentment ens hem de implicar en la societat per que la nostre ciutat funcioni i que l'home no estigui permanentment els uns contra els altres.

Activitat 10- L'individualisme possesiu

El text ens explica totes les característiques de l'individualisme possessiu. Ens diu que el més important per a les persones és arribar a aconseguir la llibertat.
Trobo que una de les característiques més importants de l'individualisme possessiu és: "El que fa humà un home és ser lliure de la dependència de les voluntats dels altres", aquesta frase vol dir que perquè un home sigui humà, ha d'aconseguir la llibertat respecte als altres, no dependre de cap altre persona per obligació, només de les que ell vulgui, per voluntat pròpia.També ens parla de què cada individu és propietari d'ell mateix, de què no pot ignorar totes les seves capacitats què té com a persona i que la nostre societat està formada per una sèrie de relacions mercantils.

És un text que ens parla de la teoria de l'individualisme possessiu, que diu que cada ésser humà és l'únic propietari de la seva persona i les seves capacitats i no deu res a la societat per elles, a diferència de l'individualisme altruista que diu que els humans estem dotats d'una "insociable sociabilitat".

Activitat 9- Definicions tema 2

-Noema: Objecte de la consciència segons la fenomenologia.
-Prejudici: judici previ que hem adquirit per educació, cultura i socialització.
-Ignorància: Estat de la ment en què s’admet el desconeixement sobre un assumpte determinat.
-Autoritat: Criteri de veritat en el qual s’accepta una afirmació com a certa perquè prové d’algú a qui se lo concedeix el crèdit pel coneixement que té de la matèria.
-Coherència lògica: Criteri logicomatemàtic que consisteix a comprovar que no hi ha contradicció entre els enunciats que pertanyen a un mateix sistema.
-Adequació: Relació especial d’ajust entre l’objecte i el subjecte.
-Utilitat: Per una banda operativitat en la resolució de problemes i per l’altra conseqüències beneficioses.
-Consens: Acord entre una comunitat d’interlocutors.
-Contingència: Allò que és, però pot deixar de ser i pot no haver estat.
-Necessitat: Quelcom que és absolutament real i com que existeix no pot no existir ni ser d’una altre manera.
-Realitat virtual: Conjunt de percepcions i sensacions generades amb l’ajuda d’un suport tècnic (món 3).
-Món 2 (Popper): Realitat psíquica formada per pensaments, desitjos, records,...
-Problema de la inducció: fet que no és clar ni justifica, com es poden obtenir lleis cientifiques vàlides per a tots els fenomen.
-Falsacionisme: salvació de la inducció, no s’obtenen conclusions universals a partir d’enunciats singulars o a l’inrevés. És a dir un enunciat es científic, si és refutable.
-Principi de verificació: Els enunciats científics no es poden verificar, si no que han de poder ser falsats, refutats.
-Paradigma: Concepció del món que comparteix una comunitat científica.
-Ciència normal: Períodes en que existeix una comunitat de científics que comparteix i accepta un paradigma determinat.
-Revolució científica: Procés de substitució d’un paradigma per un altre.
-Context de descobriment: Defensa que els aspectes socials són fonamentals en l’activitat científica.
-Anarquisme metòdic: No hi ha cap mètode totalment necessari i útil, si no que tots serveixen, tot s’hi val.