Activitat 27- Pág 206 Dilemas 1-2

DILEMA 1:

-És correcte mentir per protegir a algú ? En el cas que sigui per protegir a algú sí, però en aquet cas no.
Què és abans: protegir un fill perquè no pateixi o que un fill no cometi una injustícia encara que pateixi ? -El fi “aprovar” justifica tots els mitjans ?

-La intenció de la mare d’en Lluís és bona ? Si però li fa un mal al seu fill.

-Podem tenir bones intencions i que les conseqüències d’allò que fem siguin perjudicials? I a la inversa ? I tant que si pot succeir això i moltes vegades a pogut passar que vas amb bones intencions i acabes malament.

-Quines conseqüències pot tenir per a la personalitat d’en Lluís adquirir aquest costum ? No poder arribar a ser autosuficient i agafar aquest hàbit per costum.

-Quines conseqüències pot tenir per a en Lluís que la seva mare el protegeixi sempre ? Que després no pugui viure sense algú que li solucioni els problemas.

-És comparable la conducta d’en Lluís a “copiar en els exàmens” ? Què és millor aprovar amb trampes o suspendre amb trampes ? Suspendre amb trampes ja que et mereixes un suspens per fer trampes.

DILEMA 2:

-L’Alfons ha de canviar de feina i sacrificar el benestar actual de la seva família pel benestar futur de la humanitat ? Per què ? Des de una manera de mirar per la seva família no però per l'humanitat si perquè li dona una ajuda.

-Tenim obligacions amb les generacions futures ? No tenim obligació però si que ens tindria que sortir de vetllar per les nostres generacions futures tinguin un món menys o igual de perjudicat.

-Pot privar-se a un poble dels seus propis mitjans de subsistència ? Per què ?

-Com es pot resoldre el conflicte entre els drets dels pobles a explotar la seva riquesa natural per subsistir i el dret de la humanitat a mantenir els “pulmons” de la terra ? Amb una Organització que reguli els impactes ambientals que es produeixen.

-De qui són responsabilitat els problemes mediambientals ? Dels governs ? Dels individus ? Per què ? Tant dels governs com dels individus perquè ningú fa res per aturar-lo.

-Què hi diria un utilitarista ? Que l'home deixes el treball ja que així i hauria el màxim benefici per al major nombre de persones, és a dir, les nostres generacions futures.

Activitat 26- Epictet

Epictet fou un filòsof grec. Va néixer l'any 55 a Hieràpolis de Frígia(actualment Pamukkale, al sud-oest de Turquia), a uns 6 km. al nord de Laodicea. Va arribar, encara nen, a Roma com esclau del llibert Epafrodit, que també fou esclau de l'emperador Neró. Epafrodit va ser el responsable que Epictet estudiés amb el filòsof estoic Musoni Rufus. Epictet va ser manumès als voltants de l'any 93.

Fou exiliat per l'emperador Domicià amb la resta de filòsofs que residien a Roma. Va establir-se aNicòpolis, al nord-est de Grècia, on va fundar la seva escola. En ella es van formar nombrosos patricis romans, com Flavi Arrià, respectat historiador sota Adrià, que va conservar el text de les ensenyances del seu mestre. La fama d'Epictet va ser gran i segons Orígens, va tenir en vida més respecte del que havia gaudit Plató.

Epictet es va dedicar plenament a l'ensenyament i de la mateixa manera que Sòcrates, no va escriure res. El seu pensament estava basat en les obres dels antics estoics. Sabem que es va aplicar a les tres branques de la filosofia en la tradició de l'Stoa: lògica, física i ètica. Els textos que es conserven són gairebé tots d'ètica.

Activitat 26- Comentari de text " La llibertat interior, font de la felicitat"

Aquest text pertany a un llibre anomenat Manual que l'autor és Epictet.

Com bé diu el títol Epictet defensa la llibertat interior com a font de felicitat, aquesta felicitat és aquella que tenim cada persona a poder decidir per un mateix sobre les qüestions que ens afecten, és a dir, la llibertat de voluntat.

En aquest text destaca dos tipus de maneres de com podem afrontar la vida. Tenim domini d'accions que són nosotres i segons Epictetles accions que no són a les nostres mans tindrien que ser indiferents per a nosaltres ja que l'únic que ens aporten aquestes accions son sentiments de dolor.

I per finalitzar la manera que afirma com s'ha de viure per ser feliços Epictet és deixant-nos emportar per les accions que estan a la nostra disposició.

Activitat 25- Biografia Sèneca

Luci Anneu Sèneca, usualment conegut com a Sèneca o Sèneca el Jove fou un filòsof romà, polític, dramaturg i, en una obra, humorista, de l'edat d'argent de la literatura llatina.

Nascut a Córdova Sèneca fou el segon fill d'Hèlvia i Marc (Luci) Anneu Sèneca, un ric retòric conegut com a Sèneca el vell. El seu germà gran, Luci Juni Gal·lió, fou procònsol a l'Acaia (on segons antics documents cristians es va trobar amb l'apòstol Pau cap al 52). Sèneca fou l'oncle del poeta Lucà, a través del seu germà petit, Marc Anneu Mela.

La tradició diu que va ser un nen malaltís, i que estudià a Roma. Aprengué retòrica, i fou iniciat en la filosofia estoica per Àtal i Sotió. Degut a la seva malaltia s'estigué a Egipte des del 25 al 31 per ser curat.

En tornar, s'establí amb èxit com advocat. Cap a l'any 37 per poc morí, degut a problemes amb l'emperador Calígula, que només li perdonà la vida perquè pensava que la seva mala salut acabaria amb ell. L'any 41, Valèria Messal·lina, esposa de Claudi, convencé el seu marit de desterrar Sèneca a Còrsega acusat d'adulteri amb Júlia Livil·la. Passà aquest exili ocupat en la l'estudi de la natura i la filosofia, i escrigué les Consolacions.

L'any 49, la nova dona de Claudi, Agripina, el cridà a Roma per educar el seu fill, Luci Domici Aenobarb, que esdevindria l'emperador Neró. Després de l'assassinat de Claudi el 54, l'emperadriu assegurà el tron pel seu fill Neró, en comptes del seu fillastre Britànic.

Els seus primers cinc anys, el quinquennium Neronis, Neró governà sàviament sota la influència de Sèneca i del prefecte pretorià, Sext Afrani Burre. Però aquests aviat perderen la influència, i el seu regnat esdevingué tirànic. Amb la mort del prefecte l'any 62, Sèneca es retirà, per poder dedicar-se a estudiar i escriure.

El 65 fou acusat d'implicar-se en un complot per matar l'emperador, la Conspiració de Pisó. Sense cap judici, Neró li ordenà de suïcidar-se.Tàcit ens narra la seva mort. A la seva dona, Pompeia Paulina, que intentà també matar-se, li fou ordenat per Neró de viure.

Avticitat 24- Comentari de texte de "la vida bienaventurada" de Sèneca

Aquest text pertany a Sèneca, amb el títol de la vida bienaventurada. Tracta sobre la manera de viure de les persones i d'afrontar la vida sense deixar-se influenciar per ningú.

I en aquest fragment destaca que l'ésser humà neix amb unes virtut innates, i ningú les pot canviar. Per l'altre banda també defensa que el futur el determina cadascú amb el camins que escolli en la seva vida.

Com a últim a destacar en aquest text es l'ultima frase que diu Sèneca que l'home és artífex de la seva vida, que això vol die que cadascú és propietari de la seva vida i que ningú té poder de la teva pròpia vida.

Activitat 23- Diferència entre Aristòtil i Epicur

Aristòtil va ser un filòsof grec, i el pensament que tenia sobre la felicitat era molt contradictori al de Epicur. El seu pensament era el eudemonisme aquest pensament afirma que per arribar a la felicitat s'ha d'actuar de manera natural. És a dir, amb una part animal(béns físics i materials), una part racional (cultivant la nostra ment) i una part social, que es concretaria en practicar la virtut, que segons Aristòtil se situava en el punt mitjà entre dues passions oposades.Els pensadors d'aquesta teoria deien que sempre no es pot ser plenament feliç.La proposta principal de l'eudemonisme és "el bé és allò que ens fa feliços i la felicitat és l'augment de les nostres forces per a obrar".

Per altre part Epicur defensa l'epicurisme que consisteix en la realització de la vida bona i feliç mitjançantl'administració intel·ligent de plaers i dolors, la ataràxia i els vincles d'amistat entre els seus correligionaris. Aquest plaer no havia de limitar només al cos, com preconitzava l'hedonisme cirenaico,sinó que havia deser també intel·lectual, ja que l'home és un tot. A més, per a Epicurla presència del plaer o felicitat era un sinònim de l'absència de dolor, o de qualsevol tipus d'aflicció: la.fam,la tensió sexual,l'avorriment,etc. Era unequilibri perfecte entre la ment i el cos que proporcionava la serenitat o ataràxia. El plaer pur és el bé suprem,el dolor el mal suprem. Els plaers i sofriments són conseqüènciade la realització o impediment de les ganes.

Activitat 22- Definicions tema 9

-Temperament: conjunt de sentiments i passions que resulta difícil de modificar.

-Virtut: hàbit que predisposa a obrar bé

-Amoral: No tenir sentit moral, és a dir, no saber distingir entre el bé i el mal.

-Consciència moral: És aquella capacitat humana que unes formes de vida o principis són més humanitza dors que uns altres.

-Responsabilitat: És aquella capacitat de l’ésser humà per tenir el coneixement moral per ser amo dels nostres actes.

-Llibertat externa:Aquella que tenim segons on naixem.

-Lliure albir: capacitat dels éssers racionals de poder exercir control sobre les accions.

-Condicionament: És basa en no tenir la llibertat absoluta, però si la suficient per ser responsable dels teus actes.
-Destí: els estoics creien que hi havia una raó primera, una llei que regia l’univers en el qual tot succeïa fatalment.

-Estoïcisme: És la filosofia que defensa que el futur està escrit.

-Principi de causalitat: Tot efecte té una causa i tota causa té un efecte.

-Determinisme genètic: Per part dels corrents sociobiològics que veuen en la dotació genètica de cadascun de nosaltres les causes de totes les nostres actuacions.

-Indeterminisme: Actitud que considera que els fets es donen per atzar.

-Racionalitat econòmica: Tipus de racionalitat que sempre elegeix maximitzant beneficis i minimitzant costos.

-Autonomia moral: Capacitat d’una persona de prendre decisions per un mateix.

-Nivell preconvencional: la persona té per just allò que satisfà els seus interessos. Es respecten les normes només per les conseqüències que pot comportar vulnerar-les.

-Nivell convencional: la persona considera just allò que concorda amb les lleis pròpies de la societat, i se sent membre d’una comunitat de la qual reconeix i admet les normes, les regles i els principis.

-Nivell postconvencional: La persona distingeix entre les normes de la societat i els principis morals universals, i per tant son autònoms.

-Lògica de l’atenció: Sentit de la compassió i atenció per aquells que necessiten ajuda.