Aristòtil va ser un filòsof grec, i el pensament que tenia sobre la felicitat era molt contradictori al de Epicur. El seu pensament era el eudemonisme aquest pensament afirma que per arribar a la felicitat s'ha d'actuar de manera natural. És a dir, amb una part animal(béns físics i materials), una part racional (cultivant la nostra ment) i una part social, que es concretaria en practicar la virtut, que segons Aristòtil se situava en el punt mitjà entre dues passions oposades.Els pensadors d'aquesta teoria deien que sempre no es pot ser plenament feliç.La proposta principal de l'eudemonisme és "el bé és allò que ens fa feliços i la felicitat és l'augment de les nostres forces per a obrar".
Per altre part Epicur defensa l'epicurisme que consisteix en la realització de la vida bona i feliç mitjançantl'administració intel·ligent de plaers i dolors, la ataràxia i els vincles d'amistat entre els seus correligionaris. Aquest plaer no havia de limitar només al cos, com preconitzava l'hedonisme cirenaico,sinó que havia deser també intel·lectual, ja que l'home és un tot. A més, per a Epicurla presència del plaer o felicitat era un sinònim de l'absència de dolor, o de qualsevol tipus d'aflicció: la.fam,la tensió sexual,l'avorriment,etc. Era unequilibri perfecte entre la ment i el cos que proporcionava la serenitat o ataràxia. El plaer pur és el bé suprem,el dolor el mal suprem. Els plaers i sofriments són conseqüènciade la realització o impediment de les ganes.
No hay comentarios:
Publicar un comentario