Activitat 47: Carta a Meneceu

Activitat 46: Comparar i contrastar Plató i Descartes

Plató i Descartes són dos filósofs molt importantes en l'história de la filósofia i aquests comparteixen unes semblançes i unes diferències entre ells però igualment tots dos són uns grans filósofs.
                                                      
Les semblances que mantenen aquests dos filósofs son que tots dos són dualistes, racionalistes, defensen les idees innates i l'idea de plató del bé correspon a la idea de Déu de Descartes. Per altre banda també mantenen aquests dos una diferenciació com la relació entre Déu mentres Plató creu que el Déu que ho ordena és el Demiürg i Descartes el Deéu creador. I un tret molt diferencial entre aquests dos és que Plató defensa el món intel·ligible mentrés que Descartes està dacord amb el món físic.
                                                   
Una de les semblances més significatives que mantenen aquests són les idees i l'immortalitat de l'ànima.

Activitat 45: Distinció el somni i la vigilia

Aquest text de Descartes pertany a les Meditacions metafísiques per tant està dintre del dubte metòdic que planteja Descartes amb el dubte dels sentits i la vigila.

Per tant aquest filósof vol expressar en aquest text que els sentits no sempre són font del coneixement ja que ens enganyen i no són la veritat. D'altre banda pot pensar que tot és un somni per tant les persones i coses són imaginàries. Ell defensa que a partir dels dubtes s'arriba a l'evidència, peró té molt clar que el que si que és evident i existeix és l'dea del jo i per sobre de tot les matemàtiques sempre seran certes perquè mai cambiara que 2+2=4.

Aquest filósof el podem comparar amb altres com els escèptics perquè consideren que són sino que semblen que són. Però més enrere hi ha un autor com Parmenides que deia que els sentits ens enganyen perquè no ens deixen veure les coses tal com són.

Activitat 44: Meditacions V Descartes

Aquest text pertany a la segona part de les Meditacions metafísiques del filósof Descartes, en aquest text intenta esbrinar l'existència de les coses. I per altre part creu que Déu es un geni maligne i que només aquest Déu i el propi jo pot arribar a trobar la veritat existéncia de les coses. Però igualment dubta dels sentits peró mai negara del coneixement del jo perquè jo penso i per tant existeixo aquesta es a la conclusió que arriba Descartes: cogito ergo sum.
Un dels diferencials d'aquest text és Sant Agusti que aquest defensa que esta abans el pensament de Déu que el mateix jo.

Activitat 43: Exemple de la cera

Aquest fragment pertany a la segona part de meditacions de Descartes i aquí vol presentar la cera com cosa canviant perquè encara que la cera sempre sigui la mateixa es presenta d'una manera o d'un altre. Per tant com diu Descartes com aquesta es troba en estat canviant podem arribar a pensat que aquesta canvia i no es sempre la mateixa.

Per tant segons Descartes com son els sentits el que ens donen les sensacions el fet de que nosaltres veiem a cera diferent es causat pels sentits i per aixó pot ser que aquest fet sigui veritat però per tant hem de refutar els sentits ja que tot allo que percebem, sentim i toquem està canviant al llarg del temps de moltes maneres i formes. Com l'exemple que posa Descartes amb la cera que segons com estigui s'ens pot presentar de diferents formes, colors...etc.

Com a un gran filòsof a comparar podem trobar a Sant Anselm perque ell afirma que res no pot ser pensat sino que existeix necessàriament per tant seria una contradicció pel que afirma Descartes ja que existeix gràcies al jo. I també altre autor amb el que es pot comparar es Plató ja que aquest diu que no es pot conéixer el món sensible a través dels sentis per tant també fa una clara contradicció  a Descartes.

Activitat 42: Comparació entre la teoria de Sant Anselm i la Sant Tomás

Tant San Alsem com Sant Tomás són dos filósofs que defensen l'existència de Déu i els dos amb la mateixa meta la cual es arribar al convenciment de que Déu existeix. Pero cadascú verifica l'existència de Déu de diferent manera Sant Anselm de Canteburry utilitza la lógica i la raò i diu que Déu é sl'ésser major sobre el que res no pot ser pensat i existeix necessàriament mentres que Sant Tomás explica léxistència de Déu basant-se en l'experiéncia.
            

Sant Tomás d'Aquino en la seva teoria sobre l'existéncia de Déu presente cinc vies tomistes que aquestes són:

Primera via, basada en el moviment: Defensa que és imposible que una cosa sigui moguda al mateix temps motor i cosa moguda. Hi ha un primer motor que és Déu.

Segona via, basada en la causa: No és possible que una causa sigui causa de si mateixa per tant hi ha una primera causa, Déu.

Tercera via, basada en el Déu necessàri: No tots els éssers són possibles a dexistir un ésser necessári, Déu.

Quarta via, basada en les qualitats: En la naturalesa hi han dos éssers més o menys bons, nobles.. que altres pero l'ésser amb les millor qualitats, Déu.

I per últim la Cinquena via basada en l'intel·ligència: Existeix un ésser summament intel·ligent que dirigeix totes les coses a la seva finalitat, Déu.

Per tant trobem que aquests dos filósofs mantenen una gran semblaná que tots dos volen explicar d'una manera o d'un altre l'existéncia de Déu i que ell és creador de tot.

Activitat 41- La irresduble qüestió del mal

Aquest fragment pertany al filósof Agustí i són dos adaptacions de Confessions. Segons ell el mal era una substància corpòria i que posseïa a més una massa negra i deforme, per altre banda la seva pietat l'obligava a creure que un Déu bo no podia crear cap naturalesa dolenta. I presenta el mal com una massa que era oposada a tu. Per tant aquest text explica la teoira d'Agusti del problema del mal físic i defensa que el mal no prové de Déu sino de la privació de l'ésser, és a dir, el no-ésser. Una de les altres teories que apareix en aquest text és el problema del mal moral per tant el mal causat per l'home és una conseqüència de la falta d'Adam, a causa d'això l'esser entra en pecat, i provoca un mal.

En el segon fragment es fa qüestions sobre d'ón prové el mal i com es va fer la creació d'aquest mal, ja que tant el creador com la creació són bons per tant, que haurà passat per donar lloc a aquest mal?