Activitat 58: La felicitat segons Mill

Aquest fragment de Mill en el que explica com arribar a la felicitat, aquest filòsof defensa que s'arriba a la felicitat a partir del seguiments d'uns camins en els que actuen el coneixement i l'experiència. I per Mill no tan sols es el fet de fer aquest camí per trobar la felicitat sinó que també en el transcurs d'aquest camí trobarem la felicitat. Per tant per Mill per arribar a la felicitat s'haurà de seguir aquest camí però amb un cert coneixement i una certa experiència. Aquesta teoria sobre la felicitat la podem comparar amb  la de molts filòsofs que pensen que per arribar a la felicitat hi ha de seguir uns fins o que per arribar a la felicitat s'ha d'arribar a un bé suprem, per tant, quasi la majoria de filòsofs tenen el mateix lema que per arribar a al felicitat s'han d'efectuar un camí tant sigui uns fins o el bé. I ell explica aquesta teoria a base de la seva pròpia  experiència perquè ell va a assolir la felicitat gracies a complir aquests camins amb l'ajuda del coneixement i l'experiència.

Activitat 57: Diferències entre les categories de Kant i Aristòtil

                                                           

Les categories d'Aristòtil són aquelles que ens permeten distingir un subjecte o un altre. En certa manera representen un afinament de la percepció i de la descripció i, per això, pot augmentar o disminuir o augmentar la causa, i al mateix temps provocant, l'augment del nostre coneixement. Quan no podem distingir entre dos subjectes mitjançant les categories és molt probable que ens trobem davant el mateix subjecte. Les 10 categories d'aquest són: Subjecte, quantitat, qualitat, relació, lloc, temps,situació,condició,acció,passió.

 

Les categories de Kant planteja que les impressions de la realitat objectiva provoca en els nostres sentits la percepció d'un material caòtic i brut. Per poder ser creat ha de ser ordenat en seqüències temporals (segons, abans, ara, després) i en esquemes espacials (segons les tres dimensions) solament després d'aquest ordenament en què aquestes impressions poden ser captades en forma de sensacions, o sigui, les percepcions.

Causa: Tot allò que produeix o provoca un canvi en un altre. 

Efecte: És el canvi provocat per la causa. I casualitat o relació casual és el procés mitjançant el qual la causa produeix efecte. 

Activitat 56: Temps i espai

Aquest text de Kant tracta sobre l'espai i el temps que segons ell aquests dos existeixen a priori, és a dir, sense la necessitat de l'experiència i segons Kant l'espai es divideix en dos l'espai que ocupen les coses i l'espai en si, però encara que es posible que les coses estiguin en un espai determinat pero queda del tot incert que l'espai existeixi del propi espai. Però igual que no existeix l'espai en el mateix tampoc podem dir que existeixi la cosa en l'espai. I per ultim una de les coses que té certes Kant es que tot lo que pasa amb l'espai també pasarà amb el temps.

Per tant Kant es contradiu a tot hora ja que primer afirma una cosa pero desprès al refutar una de les seves concepcions d'espai i temps ho refuta de totes ja que no pot ser una certa i altre falsa.

Activitat 55: Tot coneixement parteix de l’experiència

Aquest text part de l’obra de Kant tracta sobre l’experiència com font del coneixement. Kant en aquest fragment verifica que tot coneixement està assolit pels nostres sentits i també que per tant està en contacte amb la nostra experiència tot coneixement el trobarem gràcies a la nostre experiència com per exemple que si poso la mà al foc em cremo, això ho sabem gràcies a la nostre experiència ja que si posem la mà al foc qualsevol persona es cremarà.

Però Kant per altre part també defensa que el coneixement de l’experiència però no per això vol dir que tot provingui de l’experiència.

Per tant aquesta concepció de l’experiència envers el coneixement pot ser comparat amb la de Descartes ja que ell afirma que hi ha una part del coneixement que la sabem a priori, és a dir, un coneixement innat. I també es pot diferenciar segons la concepció de Plató. 

Activitat 54: Kant, ¿Que és la il•lustració?

Kant es defineix com la sortida de l'home de la seva culpable minoria d'edat. Aquesta no es més que la falta d’autonomia al pensament o en l'us de la raó. Aquesta minoria està ocasionada pel propi subjecte, d'aqui que Kant parli de autoculpabilita, ja que estan dotats per la naturalesa per a l'us autónom de la raó, si no la coneixem es per covardia i ganduleria. Aquesta situació pot ser aprofitada per alguns que intentin dirigir el nostre pensament i la nostra conducta, lo que fa difícil arribar a d’il·lustració. 

Kant considera, la minoria d’edat en matèria religiosa com la mes humiliant i la més perjudicial, ja que a la religió no il·lustrada, exerceix el seu poder eliminen de les persones aquell comportament responsable no guiat per la por. Les altres raons que Kant considera la falta d’interès per altres temes i perquè no son temes que manipula bé el subjecte. Per això es necessari la il·lustració religiosa, aquesta es una il·lustració moral, a través de la qual arribem a que l'individu respecti una sense normes.

Per últim el final del text produeix un intent de transcendir d’il·lustració religiosa, permitis una llibertat d’expressió en l’àmbit polític, que permetia a la llarga la transformació només d’un Estat monàrquic en un estat de República. Aquesta transformació només es pot dur a terme a través de l’exercici de la lliure expressió, que no només no es religiosa, no genera desordres sinó que potencia l'espiritu a d’il·lustració.

Activitat 53: La moral de Hume

Aquest text sobre Hume anomenat"Investigació sobre els principis de la moral" és un text on remarca la seva concepció de moral, per tant com poder observar en el text Hume es basa en el principi de moral a través del sentit, és a dir, Hume defensa que arribem a la moral a través dels sentimens, passion... Per tant el que determina la nostra conducta són els sentiments. I com altres autors diuen que la moral en deriva de la raó Hume falsa aquesta afirmació ja que si derivés de la raó es refereix a fets reals. 

Altre punt a destacar sobre aquest text es la contradicció que manté Hume amb altres filòsofs ja que tots parteixen de la certedat de la moral com a justícia y Hume la critica totalment ja que aquest fet de que la moral vingui donada per la justícia segons ell es del tot impossible ja que si en deriva de la justícia és un coneixement metafísic i Hume no creu en l’existència de la metafísica per tant per ell queda refutada la possibilitat de moral com a justícia. 

Aquesta moral de Hume es pot comparar totalment amb la de Aristòtil la qual deia que el seu principi de moral consistia en realitzar el bé per arribar a la màxima felicitat. I per altre part també podem dir que aquest filòsof està compartint idees semblants a les de Mill. 

Activitat 52: Critica al principi de causalitat

En aquest fragment Hume explica que tothom estableix una relació entre el passat i el futut, ja que sempre han tingut una conformitat, però no hi ha cap llei absoluta que verifiqui que això ha de ser així sempre. Hume parla de la raó dient que aquesta no és la nostra guia de la vida, ja que la raó es basa en l’experiència, mai ens podrà conduir a una veritat absoluta que expliqui que el passat sempre tindrà una conformitat amb el futur, ja que això pot no ser aixó, només tendim a pensar-ho ja que el costum ens diu que sempre ha seguit d’aquesta manera, per tant, l’essér humà és un animal de costums.

L’experiència ens diu que quan la bola de billar en moviment s’apropa a la bola de billar estàtica, aquesta començarà a moure’s però ningú pot afirmar que això serà sempre així, només ho podem dir a partir dels costums.

Aquesta teoria es compara amb Descartes amb la teoria del mecanicisme, explica que Déu va donar el moviment de tot, i des d’aquell moment tot ja va lligat i funciona sol, va lligat amb el passat des de que Déu ho va posar tot en moviment. 

Activitat 51: Anàlisi de causalitat

Aquest text pertany a l’anàlisi de causalitat de Hume, en els quals ens explica la relació entre causa i efecte a partir d’un exemple amb una bola de billar.

Hume explica que hi ha una bola quieta sobre la taula i un altre està en moviment i ve en direcció cap a ella, i que, en el moment de tocar-se les dues boles la que estava estàtica efectua un moviment a causa de l’altre bola en moviment.

Aquesta percepció la sabem gràcies a l’experiència ja que abans segur hem observat casos molt idèntics i per tant de causes semblants deriven efectes semblants. Encara que no sempre l’experiència ens dóna una bona informació ja que l’exemple que posa Hume que el sol segurament surti però també es possible que no surti per tant l’experiència ens pot enganyar.

Aquest exemple de la bola de billar de Hume es pot comparar amb el primer motor mòbil d’Aristotil ja que aquest mòbil es causa de tot moviment i també es pot fer una comparació amb Sant Tomàs, que explica que Déu es causa de tot per tant Déu serà causa del moviment.

Activitat 50: Identitat personal

Aquest text pertany a l’autor empirista Hume i aquest tracta sobre l’ànima i la seva concepció de substància per la qual cosa ell defensa que la substància no es més que una colecció de idees simples unides per la nostra imaginació i que mai aquesta substància proveirà d’una impressió. Per tant la substància la podrem concebre com un seguit d’idees simples com per exemple: Poma(vermella, suau, dolça...).

Hume refuta totalment la idea del jo de Descartesw ja que per el lla idea del jo és un conjunt de percepcions que la imaginació uneix per tant mai podrà existir el jo per si mateix. I jo no soc jo sempre sinó que em redueixo a percepcions que canvien.

Per tant aquesta visió de substància que anomena Hume com una colecció d’idees es pot comprar amb Plató ja que ell defensa que tota substància be donada pel mont intel·ligible i no pel mont sensible, és a dir, la cosa en si. I també es pot comprar amb Descartes com ja he mencionat, i per últim podríem fer una gran diferenciació entre Hume i Locke ja que diu que A és A i al mateix A no és no A per tant no podem tenir idees ja que tenir idees es tenir consciència i com no tenim consciència no tenim idees.

Activitat 49: Impressions i idees

Aquest text pertany al filòsof Hume i es un fragment de l’obre de l’investigació sobre l’enteniment humà, i tracta sobre el contingut de les percepcions, és a dir, les impressions i les idees.

Per tant Hume diu que percepcions són continguts de la ment i aquests continguts es divideixen en dos les impressions que son aquelles causes de les idees i son impressions les quals les percebem amb molta més força i vivència, per tant son les dades de l’experiència present. I l’altre concepte en el que es divideix les percepcions són les idees aquestes son imatges febles de les impressions, per tant aquestes tindran un grau de vivència limitat, és a dir, més feble per tant les idees reflecteixen les impressions. Perquè una idea sigui vàlida s’ha de dividir d’una impressió originària.

Aquesta concepció del coneixement de Hume es pot comprara amb la  teoria de les idees de Plató ja que aquest fa una divisió de les idees les intel·ligibles i les sensibles, és a dir, el sensible vol dir allò que existeix en si i el món intel·ligible.

Activitat 48: Sigues filòsof, però enmig de tota la teva filosofia continua sent un home

Aquesta afirmació dita per Hume, és del tot correcte ja que aquell que es filòsof encara i que la seva felicitat és arribar a l’essència de totes les coses i arribar teories sobre l’ànima, el coneixement, l’experiència. Tot i això tots sabem que tot filòsof te una família, grans amics... Per tant sabem que qualsevol filòsof no pot capficar-se tant en la seva filosofia sinó que també te que continuant com bé diu l’enunciat sent un home com qualsevol altre persona.

                                                                                       

Aquesta afirmació no la compleixen tots els filosofs sinó que neixen per filosofar i l’única importància que li donen al seu dia a dia es poder filosofar i arribar a teories i coneixements nous. Per tant des de el meu punt de vista jo defenso totalment la afirmació d’aquest gran filósof com és Hume.

Activitat 47: Carta a Meneceu

Activitat 46: Comparar i contrastar Plató i Descartes

Plató i Descartes són dos filósofs molt importantes en l'história de la filósofia i aquests comparteixen unes semblançes i unes diferències entre ells però igualment tots dos són uns grans filósofs.
                                                      
Les semblances que mantenen aquests dos filósofs son que tots dos són dualistes, racionalistes, defensen les idees innates i l'idea de plató del bé correspon a la idea de Déu de Descartes. Per altre banda també mantenen aquests dos una diferenciació com la relació entre Déu mentres Plató creu que el Déu que ho ordena és el Demiürg i Descartes el Deéu creador. I un tret molt diferencial entre aquests dos és que Plató defensa el món intel·ligible mentrés que Descartes està dacord amb el món físic.
                                                   
Una de les semblances més significatives que mantenen aquests són les idees i l'immortalitat de l'ànima.

Activitat 45: Distinció el somni i la vigilia

Aquest text de Descartes pertany a les Meditacions metafísiques per tant està dintre del dubte metòdic que planteja Descartes amb el dubte dels sentits i la vigila.

Per tant aquest filósof vol expressar en aquest text que els sentits no sempre són font del coneixement ja que ens enganyen i no són la veritat. D'altre banda pot pensar que tot és un somni per tant les persones i coses són imaginàries. Ell defensa que a partir dels dubtes s'arriba a l'evidència, peró té molt clar que el que si que és evident i existeix és l'dea del jo i per sobre de tot les matemàtiques sempre seran certes perquè mai cambiara que 2+2=4.

Aquest filósof el podem comparar amb altres com els escèptics perquè consideren que són sino que semblen que són. Però més enrere hi ha un autor com Parmenides que deia que els sentits ens enganyen perquè no ens deixen veure les coses tal com són.

Activitat 44: Meditacions V Descartes

Aquest text pertany a la segona part de les Meditacions metafísiques del filósof Descartes, en aquest text intenta esbrinar l'existència de les coses. I per altre part creu que Déu es un geni maligne i que només aquest Déu i el propi jo pot arribar a trobar la veritat existéncia de les coses. Però igualment dubta dels sentits peró mai negara del coneixement del jo perquè jo penso i per tant existeixo aquesta es a la conclusió que arriba Descartes: cogito ergo sum.
Un dels diferencials d'aquest text és Sant Agusti que aquest defensa que esta abans el pensament de Déu que el mateix jo.

Activitat 43: Exemple de la cera

Aquest fragment pertany a la segona part de meditacions de Descartes i aquí vol presentar la cera com cosa canviant perquè encara que la cera sempre sigui la mateixa es presenta d'una manera o d'un altre. Per tant com diu Descartes com aquesta es troba en estat canviant podem arribar a pensat que aquesta canvia i no es sempre la mateixa.

Per tant segons Descartes com son els sentits el que ens donen les sensacions el fet de que nosaltres veiem a cera diferent es causat pels sentits i per aixó pot ser que aquest fet sigui veritat però per tant hem de refutar els sentits ja que tot allo que percebem, sentim i toquem està canviant al llarg del temps de moltes maneres i formes. Com l'exemple que posa Descartes amb la cera que segons com estigui s'ens pot presentar de diferents formes, colors...etc.

Com a un gran filòsof a comparar podem trobar a Sant Anselm perque ell afirma que res no pot ser pensat sino que existeix necessàriament per tant seria una contradicció pel que afirma Descartes ja que existeix gràcies al jo. I també altre autor amb el que es pot comparar es Plató ja que aquest diu que no es pot conéixer el món sensible a través dels sentis per tant també fa una clara contradicció  a Descartes.

Activitat 42: Comparació entre la teoria de Sant Anselm i la Sant Tomás

Tant San Alsem com Sant Tomás són dos filósofs que defensen l'existència de Déu i els dos amb la mateixa meta la cual es arribar al convenciment de que Déu existeix. Pero cadascú verifica l'existència de Déu de diferent manera Sant Anselm de Canteburry utilitza la lógica i la raò i diu que Déu é sl'ésser major sobre el que res no pot ser pensat i existeix necessàriament mentres que Sant Tomás explica léxistència de Déu basant-se en l'experiéncia.
            

Sant Tomás d'Aquino en la seva teoria sobre l'existéncia de Déu presente cinc vies tomistes que aquestes són:

Primera via, basada en el moviment: Defensa que és imposible que una cosa sigui moguda al mateix temps motor i cosa moguda. Hi ha un primer motor que és Déu.

Segona via, basada en la causa: No és possible que una causa sigui causa de si mateixa per tant hi ha una primera causa, Déu.

Tercera via, basada en el Déu necessàri: No tots els éssers són possibles a dexistir un ésser necessári, Déu.

Quarta via, basada en les qualitats: En la naturalesa hi han dos éssers més o menys bons, nobles.. que altres pero l'ésser amb les millor qualitats, Déu.

I per últim la Cinquena via basada en l'intel·ligència: Existeix un ésser summament intel·ligent que dirigeix totes les coses a la seva finalitat, Déu.

Per tant trobem que aquests dos filósofs mantenen una gran semblaná que tots dos volen explicar d'una manera o d'un altre l'existéncia de Déu i que ell és creador de tot.

Activitat 41- La irresduble qüestió del mal

Aquest fragment pertany al filósof Agustí i són dos adaptacions de Confessions. Segons ell el mal era una substància corpòria i que posseïa a més una massa negra i deforme, per altre banda la seva pietat l'obligava a creure que un Déu bo no podia crear cap naturalesa dolenta. I presenta el mal com una massa que era oposada a tu. Per tant aquest text explica la teoira d'Agusti del problema del mal físic i defensa que el mal no prové de Déu sino de la privació de l'ésser, és a dir, el no-ésser. Una de les altres teories que apareix en aquest text és el problema del mal moral per tant el mal causat per l'home és una conseqüència de la falta d'Adam, a causa d'això l'esser entra en pecat, i provoca un mal.

En el segon fragment es fa qüestions sobre d'ón prové el mal i com es va fer la creació d'aquest mal, ja que tant el creador com la creació són bons per tant, que haurà passat per donar lloc a aquest mal?