Aquest text pertany a l’autor empirista Hume i aquest tracta
sobre l’ànima i la seva concepció de substància per la qual cosa ell defensa
que la substància no es més que una colecció de idees simples unides per la
nostra imaginació i que mai aquesta substància proveirà d’una impressió. Per
tant la substància la podrem concebre com un seguit d’idees simples com per
exemple: Poma(vermella, suau, dolça...).
Hume refuta totalment la idea del jo de Descartesw ja que per
el lla idea del jo és un conjunt de percepcions que la imaginació uneix per
tant mai podrà existir el jo per si mateix. I jo no soc jo sempre sinó que em
redueixo a percepcions que canvien.
Per tant aquesta visió de substància que anomena Hume com una
colecció d’idees es pot comprar amb Plató ja que ell defensa que tota substància
be donada pel mont intel·ligible i no pel mont sensible, és a dir, la cosa en
si. I també es pot comprar amb Descartes com ja he mencionat, i per últim podríem
fer una gran diferenciació entre Hume i Locke ja que diu que A és A i al mateix
A no és no A per tant no podem tenir idees ja que tenir idees es tenir
consciència i com no tenim consciència no tenim idees.
No hay comentarios:
Publicar un comentario