En aquest fragment Hume explica que tothom estableix una
relació entre el passat i el futut, ja que sempre han tingut una conformitat,
però no hi ha cap llei absoluta que verifiqui que això ha de ser així sempre. Hume
parla de la raó dient que aquesta no és la nostra guia de la vida, ja que la raó
es basa en l’experiència, mai ens podrà conduir a una veritat absoluta que
expliqui que el passat sempre tindrà una conformitat amb el futur, ja que això
pot no ser aixó, només tendim a pensar-ho ja que el costum ens diu que sempre
ha seguit d’aquesta manera, per tant, l’essér humà és un animal de costums.
L’experiència ens diu que quan la bola de billar en moviment
s’apropa a la bola de billar estàtica, aquesta començarà a moure’s però ningú
pot afirmar que això serà sempre així, només ho podem dir a partir dels
costums.
Aquesta teoria es compara amb Descartes amb la teoria del
mecanicisme, explica que Déu va donar el moviment de tot, i des d’aquell moment
tot ja va lligat i funciona sol, va lligat amb el passat des de que Déu ho va
posar tot en moviment.
No hay comentarios:
Publicar un comentario