Activitat 33: El mite de la caverna

En el Llibre VII de la República, Plató ens presenta el mite de la caverna. El mite de la caverna descriu a uns homes que des de nens van ser encadenats per viure en el fons d'una cova, donantl'esquena a l'entrada de la cova. Lligats de cara a la paret, la seva visió està limitada i per tant l'únic que veuen és la paret de la caverna sobre la qual es reflecteixen models o estàtuesd'animals i objectes que passen davant d'una gran foguera. Ambl'ajuda d'un home superior un dels homes fuig, el camí a la sortida és difícil però finalment surt a la llum del dia, la llum hoenlluernava, li produïa ceguesa momentània i dolor, va esperar que fos de nit per anar acostumant a la tènue llum que reflectia la lluna, d
esprés la llum del dia a l'alba i, finalment va poderadaptar-se a la llum del sol. Llavors es va adonar, que haviaviscut enganyat tota la seva vida, amb les imatges reflectides en el fons de la cova, torna a la caverna dient que les úniques cosesque han vist fins a aquest moment són ombres i aparences i que el món real els espera a l'exterior, el prenen per boig i esresignen a creure en una altra realitat, ells només creuen en la realitat de les ombres que es reflecteixen en el fons de la caverna.

Plató a través del mite de la caverna ens intenta construir un model explicatiu de la condició humana: Plató explica "el món de les idees" i com es pot arribar a ell, per comprovar que tot el que veien només era un reflex de la veritable realitat. El món d'ombres de la caverna simbolitza per Plató el món físic de les aparences, és a dir el món sensible, en el món sensible captaria únicament, les ombres de la veritable i perfecta realitat, que està en un altre món, invisible a la nostra percepció sensible.